Ús del Power Point

La transmissió de continguts a grups de persones utilitzant recursos tecnològics és una pràctica habitual en educació. Els docents s’han recolzat en pissarres, transparències, diapositives, vídeos, etc. Fins arribar, ara ja fa uns anys a la utilització dels anomenats programes de presentacions. Cal citar que la primera versió del programa més conegut de presentacions, el Microsoft Power Point, va ser llançada al 1987 per als ordinadors Apple Macintosh. 

Com estan estructurats els programes de presentacions.

Els elements de que consten els programes de creació de presentacions són 6:

• Presentació
• Diapositives
• Objectes
• Accions
• Transicions
• Animacions

Les diapositives són l’eix central dels programes de creació de presentacions en ella i col·loquem lliurament els objectes com ara: textos, vídeos, imatges, etc i el conjunt de diapositives formen una presentació. Les presentacions en Power Point tenen l’extensió pptx o ppsx, en Impress creem arxius odp i google també utilitza el seu propi format, però la presentació s’emmagatzema al servidor. Cal dir que tots tres programes donen opcions d'exportar i importar arxius.

Les transicions son l’efecte visual i/o sonor que s’estableix entre diapositives

Les animacions són l’efecte visual i/o sonor que s’estableix als objectes i que pot implicar un ordre d'entrada i sortida de dins la diapositiva

Les accions són el conjunt d'instruccions que executem quan fem un clic o passem el ratolí per sobre nu objecte. (per exemple quan cliquem a sobre un text, anem a una dispositiva concreta).

Avantatges

- Els alumnes tenen en pantalla el què s'està dient, els termes claus i la informació més important.

- Permet incorporar imatges i esquemes.

- Podem introduir elements de multimèdia (vídeo, so, imatge) per què sigui més divertit i atraient.

- És més fàcil prendre apunts perquè la informació està més esquematitzada.

- Permet utilitzar diferents colors i formes per tal de cridar l'atenció dels alumnes.

- Capta més l'atenció de l'alumne, és més dinàmica.

Desavantatges

- Pot haver-hi massa informació en una diapositiva i impedeix llegir amb claredat.

- L'orador es limita a llegir el que hi ha escrit a la pantalla.

- Pot existir un abús d'elements multimedials, sobretot els sons, que poden arribar a cansar o molestar als alumnes.

- Es necessita una bona projecció que permeti llegir bé als alumnes.

- Es corre el risc de que l'alumne no presti atenció al discurs en el cas de que hi hagin masses animacions.

Propostes de com utilitzar el power point en un futur com a mestre:

 -Podem utilitzar una diapositiva per a realitzar preguntes i en aquesta crear uns enllaços amb les respostes correctes.

- Amb els errors també s'aprèn, podem cometre errors de manera intencionada i que els alumnes l'hagin de trobar.

-Utilitzar el power point com a pissarra, i construir-lo entre tots.

-Utilitzar animacions, clicar una imatge i que n'aparegui una altre.

-Quan posem texts llarg que siguin perquè els oients el llegeixin.

-Fer anàlisis d'algun text mitjançant el power point, exemple: d'un poema.

INFORMACIÓ EXTRETA DE BLOC GESTIÓ I TIC, I APUNTS DE CLASSE

Taxonomia de Bloom

"La Taxonomia de Bloom és un llistat de les habilitats i processos del pensament que poden aparèixer en les tasques escolars (i per tant ser objecte d'avaluació). Rep el seu nom del seu creador, Benjamin Bloom. La taxonomia estructura les habilitats jeràrquicament  de manera que no es pot pretendre assolir les d'ordre superior sense tenir dominades les d'ordre inferior." DEFINICIÓ EXTRETA DE VIQUIPÈDIA

La Taxonomia va ser creada al 1956 i modificada al 2000. Les diferencies entre les hablitats cognitives originals i les que van ser proposades al 2000 són:

http://www.eduteka.org/imgbd/23/23-11/ImagBloom.jpg

Desprès, l'any 2008, es va proposar una nova revisió i és la que anomenem "Taxonomia de Bloom per a l'era Digital" . Per saber més informació anar a Eduketa

Tasca a realitzar:

Mitjançant la classificació de les habilitats cognitives del 2008, en la Taxonomia de Bloom, he realitzat un quadre on estan classificades les feines realitzades a classe. Aquest està penjat a Scribd. 


Taxonomia de Bloom Taula


INFORMACIÓ EXTRETA DE BLOC DE GESTIÓ I TIC, I APUNTS DE CLASSE

Conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb ordinador

Una manera de conceptualitzar la manera l'aprenentatge a l'ordinador és mitjançant les metàfores. Aquestes ens expliquen i ensenyem, com la tecnologia ens pots ajudar aprendre segons el paper de l'ordinador. Hi han 4 metàfores que són:

1.  La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor

En aquesta metàfora es fa referència al programari que reprodueix el model tradicional d'ensenyament-aprenentatge. L'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge realitzat per l'estudiant.

•  L'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua; a continuació l'ordinador inicia un nou cicle
• Un exemple d'aquest tipus de programa seria Entrena't per llegir o bé les activitats de JClic.

2. La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne

Aquesta és una visió de l'ús educatiu de l'ordinador centrat en l'alumne. Ell és qui controla la màquina i no a l'inrevés. El nen explora en solitari per aprendre el que vol saber i el mestre té el paper de recolzament de l’alumne.

• Una evolució del llenguatge Logo és Scratch. Imagina, programa i comparteix.
• Es poden crear amb molta facilitat, històries, jocs interactius, dibuixos... i compartir-los a través de la Xarxa des de l'espai web del MIT. 

3.  La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador

Els simuladors són una evolució dels sistemes tutorials

Un  exemple, senzill, es pot veure a la Doctora xinxeta. La interacció amb el sistema fa que el nen aprengui les condicions que afavoreixen el creixement d'una planta:

1. Formula una hipòtesis (planta) i forma una conclusió, a la qual arribarem després de l’observació.
2. Ensenya als nens com seria la realitat i que el que fan té conseqüències.
3. Una vegada es treu una conclusió es realitzar un aprenentatge més significatiu que si l’orinador fos el tutor, com a JCLIC.
4. Simulacions ens apropen a la realitat on no podem arribar. EX: anar lluna.
5. Crear hàbits ( regar planta cada dia)
6. Permet accelerà el procés i veure que succeiria en un futur. ( No hem d’esperar a que passin 20 dies perquè planta creixi, podem veure-ho al instant). 

4.  La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina

L'ús de l'ordinador com una eina de treball és habitual en la nostra vida diària. A l'escola també es dóna (o s'hauria de donar) aquest fet.

Els infants haurien de treballar des de ben petits amb eines que els hi permetin gestionar i organitzar la informació i emprar eines de suport a la comunicació.

Ordinador és més que una eina. Altres autors, com ara Jordi Vivancos, pensen que considerar l'ordinador només com una eina o una caixa d'eines ens limita, no ens deixa veure les enormes possibilitats que té l'ordinador en els entorns educatius.

La tasca a realitzar:

d   Després d'haver llegit i experimentat amb les diferents metàfores, he realitzat un quadre on hi han més exemples d'aquestes. El quadre està penjat a Scribd, una web on et pots fer usuari i compartir tots els teus treball i observar els dels altres, a més acceptar diversos formats.      

Taula





INFORMACIÓ EXTRETA DE BLOC GESTIÓ I TIC.  I APUNTS DE CLASSE

VIQUIPÈDIA

Per parlar de la Viquipèdia, primer de tot hem de saber els cinc pilars fonamentals que mantenen pels usuaris que utilitzen. I a més a més, per actualitzar una Viquipèdia, necessitem conèixer el seu llibre d'estil. 

Abans de obtenir nous coneixements sobre la Viquipèdia, vam plantejar diverses qüestions a classe:

- La informació de la Viquipèdia és sempre certa?

- Per què en cada idioma hi ha informació diferent?

- Quin és l'estil de redacció?

- Es pot treure informació?

- Quina llicència té la Viquipèdia? La puc copiar lliurement?

Per resoldre les qüestions, vam observar varies entrades de la Viquipèdia i vam extreure conclusions, on cada entrada:

• Tenia enllaços externs
• Tenia Bibliografia
• Cada publicació té una taula final de continguts
• Els articles destacats es marquen amb unes estrelletes
• Cada entrada té llicencia Creative Commons
• Quan es penja una fotografia, ha de ser del propi autor. 
• Si ets usuari de Viquipèdia, hi ha un apartat d'editar on es pot escriure i borra informació de l'entrada. 
• Quan ets usuari pots tenir pàgines vigilades, on si aquesta es modifica t'envies un avís perquè ho puguis veure.
• Hi han tres tipus de pàgines: unes estan bloquejades( decisió feta per un test), altres que has d'estar registrat per modificar-les, i per últim existeixen unes que són lliures. 
• Es poden crear discussions alhora de posar d'acord el tema i la informació, i així millorar l'article. 
• Si cliquem a la part superior a la dreta, " Mostra Historial", podrem veure com és un treball col·laboratiu, modificat al llarg dels anys.
• Per saber si un article està més o menys documentat, ens hem de fixar en les cites ( números) i links que tingui. 
• Les paraules en vermell de les entrades són aquelles que tenen un enllaç a pàgines que encara no s'han creat o s'estan creant, i les paraules en blau són aquelles que tenen un enllaç obert a una altre pàgina de la Viquipèdia per completar la informació. 

La semblança amb una enciclopèdia de paper és que aquesta també està escrita per diversos autors, en canvi, la gran diferència és que la Viquipèdia es pot modificar. 

Altres llocs on també podem trobar informació fiable, apart de la Viquipèdia són: 

Google Scholar ( especialitat en articles)

Google Books

Pàgines oficials d'autors. 

Exercici realitzat a classe:

A classe vam fer una tasca on havíem d'ampliar la informació d'una entrada de la Viquipèdia. Aquesta la vaig realitzar amb la Brenda Checa i la Tamara García, on vam modificar l'entrada de Dislèxia, l'apartat de causes i aspectes cognitius explicatius de la dislèxia. 

Per realitzar-la, vam haver de llegir el llibre d'estil de Viquipèdia, i ens va ser molt útil alhora de posar negretes, títols, enllaços...

Ha sigut una experiència innovadora, que abans desconeixem el seu funcionament. 

IDENTITAT I TERRITORI

En el mòdul 1, de  GTIC i COED, hem realitzat un treball sobre identitat i territori. Aquest, en grup, consisteix que mitjançant un territori comú( no ha de ser físic), expliquem que significa per nosaltres i el que ens ha marcat i diferenciat.

La Brenda Checa i jo, vam escollir el territori de l'esport. Una vegada triat el tema, vam dividir les diferents parts que desitjàvem expressar. Per fer-ho més entenedor primer vam realitzar una definició teòrica sobre el territori. Seguidament vam explicar el que significava per nosaltres l'esport i la influència que ha tingut en les nostres vides. Per últim, vam realitzar una petita comparació de com és la nostra vida amb esport i com seria la nostra vida sense esport.

No va ser gens fàcil estructura el treball, però mitjançant la intervenció d'un prezi vam organitzar-lo i exposar-lo de forma original.

Aquí us deixo amb el prezi creat:

Reflexió: 
La realització d'aquest treball ens ha ajudat a: millorar el nostre coneixement sobre les noves tecnologies, sobretot Prezi i ha saber expressar nos de forma correcte, per arribar ha ser bones comunicadores. En el treball hem aplicat coneixements vists a classe, tant de COED com de GTIC, i ha sigut una bona experiència per començar la carrera.

DIGUES DE QUÈ PARLARÀS, PARLA'N I DIGUES DE QUÈ HAS PARLAT

Per estructurar un discurs cal:

1. INTRODUCCIÓ: en què es presenten el tema i els objectius.
2. DESENVOLUPAMENT: en què es transmeten les informacions en un cert ordre lògic
3. CONCLUSIÓ: en què es fa una síntesi final i es tanca el discurs.

1. INTRODUCCIÓ

" Allò que comença bé ja està mig acabat"

El moment que es comença és el pitjor de tots, per això és important tenir una bona introducció, per:

- Públic: capta l'atenció i crear l'expectació necessària per mantenir-la.

- L'orador: aportar recursos en un moment que sol generar inseguretat: el principi de qualsevol intervenció.

FÓRMULES INTRODUCTÒRIES:

• Definició: Breu comentari sobre el títol del tema.( diccionari)
• Presentació d'objectius: Explicar-los motiva i centra l'atenció dels oients. 
• Presentació del guió: Molt apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques.
• Preguntes: Una manera d'anticipar-se.
• Lectura mental: Esmentar algunes preconcepcions que hipotèticament té l'auditori. 
• Documentació: Mostra alguna notícia o dades recents. Cal escollir-ne de senzilles, fàcil.
• Afirmació provocadora: Donar una opinió atrevida, una dada espectacular...
• Anècdota: historieta ben escollida o una anècdota personal, amb certa intriga i que condueixi el tema; breu i relacionada amb el tema.

2. DESENVOLUPAMENT





Selecció i odre del discurs segons l'objectiu del discurs: 

• Per a informar: Estructura descriptiva i estructura cronològica.
• Per a convèncer: Estructura inductiva i SAP: Informació de casos concrets per arribar a la idea general que explica tota la informació anterior i que funciona com a conclusió. D'específic a general. 

3. CONCLUSIÓ

Les funcions bàsiques d'una conclusió són:

• Tancar el discurs
• Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge
• Deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat

Una bona conclusió té una efecte determinat en la fixació de contingut, és a dir, que si un dircurs t'ha agradat la informació l'assoliràs amb més facilitat.
Hem de diferenciar conclusió de tancament, aquest és la imatge final que dones al públic però no forma part del discurs.

FÓRMULES DE CONCLUSIÓ:

• Repetir la introducció 
• Resumir els punts principals
• Invitació a l'acció. 
• Anunci d'un esdeveniment futur
• Promesa
• Apel·lar als sentiments

Reflexió:
Fa temps que realitzo dircusos o exposicions, però mai m'havien ensenyat una vía per millorar-les, sempre exposava segons la meva intuició. Després de realitzar aquests apunts puc dir que ser quina estructura ha de tenir el meu futur discurs, i gràcies aquest tinc termes claus que m'ajudaràn a ser una comunicadora eficaç.

MAPES CONCEPTUALS:

És una eina essencial per la representació de pensament.
"És una tècnica usada per a la representació gràfica del coneixement. Com es veu, un mapa conceptual és una xarxa de conceptes. A la xarxa, els nodes representen els conceptes, i els enllaços les relacions entre els conceptes." DEFINICIÓ EXTRETA DE VIQUIPÈDIA

Aquests són creats per  Joseph D. Novak i ens ajudar a organitzar els nostres coneixements i a ampliar la nostra perspectiva en relació a un tema.

"La construcció d'un mapa conceptual és doncs un procés intel·lectual que facilita un aprenentatge significatiu en la mesura en que ens ajuda a integrar els nous coneixements en els nostres esquemes mentals." EXTRET DE GESTIÓ DE LA INFORMACIÓ I EDUCACIÓ

Existeixen diversos programes per realitzar un mapa conceptual eficaç, però un dels millor i el que hem utilitzat a classe és  CMapTools. Per realitzar una petita pràctica de com s'utilitza vam realitzar un a classe sobre El dinar de nadal. El resultat de la prova és aquest: 

FLUXOGRAMES

"Els diagrames de flux són una eina que s'utilitza per representar procediments encaminats a resoldre una tasca." EXTRET DE BLOC GTIC

La diferencia amb els mapes conceptuals, és que en aquest representem una acció i aquesta sempre es mira de dalt a abaix.

La simbologia més utilitzada és:

IMATGE EXTRETA DE BLOC GTIC

Podem trobar més símbols amb les seves explicacions aquí

Per treballar fluxogrames hi han moltes eines però la que hem utilitzat a classe és  eina on-line anomenada Gliffy i que podeu trobar a: http://www.gliffy.com. 

Per realitzar una petita prova de com funciona, a classe hem realitzat una prova d'un semàfor:

"COM PARLA BÉ EN PÚBLIC "

Durant aquest últim més, en l'assignatura de COED, havíem de llegir i fer apunts sobre el llibre de Com parla bé en públic. En la última classe de COED, vam analitzar el treball realitzat.

• Primerament, vam realitzar grups de quatre. Cadascun d'aquest va realitzar un decàleg amb deu idees principals que havia de tenir un bon comunicador. 
• Finalment, entre tota la classe vam realitzar un decàleg en comú.

IMATGE EXTRETA DE GOOGLE IMATGES

El decàleg per ser un bon comunicador és:

1. Tenir clares les quatre preguntes bàsiques
2. Domini de la llengua
3. Positivisme
4. Retroalimentació amb el públic
5. Ser natural no memoritzar el discurs
6. Elaboració d'un bon discurs
7. Domini del llenguatge no verbal
8. Domini de la veu: velocitat, volum, vocalització
9. Ser clar, breu i precís
10. Estructura discurs
11. Bon suport de mitjans audiovisuals

Reflexió:

Després d'haver llegit i resumit el llibre de Com parlar bé en públic ,  realitzar aquest decàleg ha sigut una manera de resumir les idees principals. A més, aquesta feina ha sigut cooperativa, per tant, he pogut aprendre nous coneixements d'altres companys que abans no s'havia. Gràcies a la col·laboració de tots, hem pogut arribar a la conclusió de què creiem que necessita una persona per ser un bon comunicador. Ha sigut una de les feines més útils, i que més m'ajudarà en un futur. 

COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL I/O DIGITAL

Escoltar i fer d'espectador és rebre un missatge, reelaborar-lo i reconstruir-lo. Això vol dir, que quan ens comuniquem, l'emissor emet un sol missatge, però segons l'experiència del receptor aquest imaginarà una cosa o una altre. El receptor posa sentit a missatge.

• Per exemple: Deu persones amb els ulls tancats els hi dius que dibuixin mentalment una muntanya. Si preguntes, veuràs com ningú la imaginat igual.  

Amb l'aparició dels mitjans audiovisuals i/o digitals el missatge és més complex a diferència d'un escrit on només ens fixaríem en la seva estructura i contingut. En mitjans audiovisuals, el receptor rep tanta informació que ha d'estar molt atent, i aprendre a mirar i no deixar-se enganyar. Ex: Publicitat subliminar

En àmbit educatiu trobarem tres factors principals: família, escola i mitjans de comunicació.

• Les families que no presten atenció als seus fills o treballen fins tard, el fill s'educa amb la televisió. Això fa que els mitjans de comunicació tinguis una gran responsabilitat. 
• Dintre de l'educació tradicional s'ha d'introduir les noves tecnologies. Per això és necessari una ALFABETITZACIÓ DIGITAL I AUDIOVISUAL, és a dir, saber llegir més enllà de les pantalles, saber aspectes tècnics, com fer.ne un bon ús en les situacions quotidianes... per tant, treure màxim profit de les noves tecnologies. 
• Quan més coneixements  tinguem sobre aquests, millor podrem atendre els objectius de l'emissor. 

Aquí ús deixo amb un vídeo molt interessant sobre la comunicació audiovisual i/o digital, i d'on he extret gran part de la informació:

 

Vídeo extret de : edu 3.cat 

Reflexió:

Gràcies aquesta classe de COED, he après la importància i influencia de les noves tecnologies als infants.I cada persona és diferent segons les seves experiències. A partir d'aquí, hem de ser conscients del que succeïx al món i treure-li el màxim de profit. 

LA COMPOSICIÓ D'UN TEXT

El procés de composició d'un text es divideix en tres etapes:

1. Planificació
2. Composició
3. Revisió

Tot aquest procés és no lineal,  per tant, podem anar endarrere i endavant quan sigui necessari.

Esquema general

1. PLANIFICACIÓ: consisteix en reflexiona i establir els objectius que volem transmetre en el text ( informar, convèncer, divertir...) i a partí d'aquí ens determinarà quin tipus de text és: descriptiu, narratiu, informatiu, expositiu... Desprès s'ha de dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre. Per fer-ho utilitzarem aquesta base:

• Tipus de destinatari, tema, objectius, extensió i estructura.
• Pluja d'idees, documentació, respondre 6W, prendre apunts.
• Selecció d'idees i ordenar-les, tècniques d'agrupació ( grups o mapes conceptuals) i tècniques d'orientació ( números, esquema...)

2. REDACCIÓ/ COMPOSICIÓ: consisteix en transformar les idees i plans en llenguatge escrit, és a dir, un text coherent, estructurat d'una manera determinada i amb uns trets estilístics concrets, tenint sempre en compte les característiques de la coherència, adequació, cohesió, correcció i variacions. Per realitzar-ho utilitzarem:

• Paràgrafs
• Connectors
• Signes puntuació

3. REVISIÓ: consisteix en avaluar el que hem escrit, decidir si s'adiu a les nostres expectatives i, si convé, modificar el que calgui per tal de millorar el text. Hem de revisar tant el contingut  com la forma, la gramàtica i convencions.



He tret la informació de: AMADEO, I.; SOLÉ, J. (1996). Curs pràctic de redacció. Barcelona: Editorial Columna

WINDOWS MOVIE MAKER

"És un software d'edició de vídeos de Windows. " DEFINICIÓ EXTRETA DE VIQUIÈDIA

Gràcies aquest programa podem editar vídeos amb fotografies i sons, i desprès publicar-los i compartir-los. D'aquests n'existeixen varies versions, la última de totes és: Windows Live Movie Maker 

Ús proporciono un vídeo tutorial ( de Youtube) de com funciona aquest programa:

A classe vam realitzar un vídeo de com és la nostra universitat de Blanquerna. Aquest desprès d'haver-lo realitzat es transforma a "pel·lícula". Aquesta està penjada a Youtube 

Finalment adjuntaré un vídeo realitzat per mi, sobre els inicis en el món del surf.

QUÈ ÉS UN PREZI ?

Mitjançant el programari del prezi, he explicat en què consisteix aquesta tècnica, espero que us serveixi d'ajuda:

Cultura lliure i Programari lliure. Creative Commons

CULTURA LLIURE  és moviment social que promou la elaboració i la difusió de la cultura amb uns principis més amplis que els habitualment proposats per les legislacions vigents actuals. Un exemple de cultura lliure n'és la Viquipèdia. 

"El PROGRAMARI LLIURE és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets." Definició extreta de la Viquipèdia. 

Imatge extreta de Wikimedia Commons

El capítol Programari lliure del programa Bit@bit que es troba a l'Edu3.cat

"Creative Commons (CC) és una organització sense ànim de 

lucre dedicada a reduir les barreres legals per a compartir 

treballs creatius." Definició extreta de la Viquipèdia.

Desprès d'una breu explicació podem dir que, Creative Commons (CC), és una autorització que fa l'autor de l'obra ( fotografia, informació, narració, vídeo, bloc..) perquè els demés la utilitzin i puguin fer-ne còpies. Un exemple, per poder agafar imatges legalment i amb el permís dels autors són: flickr ( no totes es poden agafar, s'ha de buscar)  o commons.wikimedia.org  . Un altre exemple, per baixar música de manera legal tenim: jamendo.com 

 jorgeandresem

Descripció

Últimament a COED, hem estat parlant de com es fa una descripció i els pasos a seguir. Aquesta pot ser escrita, fotogràfica, audiovisual, recitada...

Jo he realitzat la descripció d'una noia de la meva classe. He realitzat dues descripcions, una escrita i l'altre audiovisual. 

Descripció escrita: 

"La vida canvia contínuament, i la gran satisfacció és acceptar el canvi. És difícil, ho sé, però ella ho aconsegueix. Ella, és un pronom molt pobre en quan ha contingut, millor direm la jove morena i alegra. És aquella que et treu un somriure, com el que l’alba provoca durant la caiguda del sol entre les fines onades. Poca informació de moment, però aquesta joveneta pot ser de poques paraules quan vol. Prefereix guiar-se pels sentiments, sensacions, olors, sorolls... Entre aquests destaquem la olor d’un llibre nou, per tant, és fàcil deduir que li agrada la lectura i la cultura. En quan a soroll, li encanta quan la pilota de bàsquet entra a la xarxa i encerta, no és només qüestió de soroll sinó també de satisfacció, i alhora, li encanta, el soroll de la pilota al botar. D’aquí és fàcil extreure’n conclusions: sí, és una noia moguda, esportista i un xic competidora. Tot no acaba aquí, qui no entengui el significat de la paraula llibertat, que li pregunti a ella. Sentir-se lliure és el seu privilegi, la sensació de pau, tranquil·litat i sobretot de temps són els seus íntims amics. No hi ha persones com ella, perquè és especial i sempre ho serà, amb la seva gran personalitat il·luminarà el teu pas per la vida i sempre que pugui t’ajudarà. Així és la Brenda."

Descripció audiovisual: 

Reflexió:

Mitjançant aquest petit treball m'he adonat que és molt difícil realitzar una descripció. Primer de tot, vaig fer una petita pluja d'idees sobre el que coneixia d'ella, i seguidament les vaig començar a enllaçar. Estic contenta de la descripció escrita que he realitzat, i crec que m'ha servit augmentar el meu nivell de comprensió i descripció.  

Percussió

Dels quatre grups en que es divideix l'Orquestra Sinfònica (corda, vent fusta, vent metall i percussió), la percussió és el que s'ha desenvolupat més lenta i tardiament en la història de la música acadèmica d'Occident. És per això una paradoxa que aquella família instrumental que representava de manera ben definida l'aspecte més arcaic de tota existència musical -el ritme- hagi sigut admés en passes progressives acabades de consolidar durant el s. XX.

Pràcticament fins al s. XVIII l'única percussió que existia en l'orquestra eren les timbales. Molt rudimentàries, per suposat, però que atreien per a elles tot el protagonisme en lo referent als instruments de percussió. Varen ser l'únic instrument de percussió admès a l'orquestra perquè cap altre podia produir notes. Però fou arran de l'arribada a Europa de la "passió turca", quan les orquestres començaren a introduir algun altre instrument que li donés aquesta sonoritat tan particular, com triangles, caixes, bombos i, sobretot, platerets, que fou la gran revolució de la secció de percussió a l'orquestra.

Però no serà fins al s.XIX (Héctor Berlioz. França) principis de s.XX quan s'incorporen progressivament nous integrants a la secció de percussió.

La secció de percussió en Orquestra o Banda Simfònica sol estar sempre a la part del darrere de l’agrupació. Per norma general, els timbals es col·locaran al centre, prop de la zona d’instruments greus (contrabaixos, tubes, trombons,...); a continuació cap a l’esquerra estaria el bombo, plats, caixa, accessoris i plaques. Hem de tenir en compte que la secció de percussió requereix un àrea suficientment gran per als instruments i percussionistes.

INSTRUMENTS:

Timbales  

Instruments orquestrals molt poderosos de volum de so. Dedicats quasi exclusivament al treball orquestral.

 Xilofon  

Instrument orquestral de plaques de fusta en forma de teclat. La seva característica principal és el so estrident, sec i molt afinat. La seva velocitat i color el fan imprescindible en els moments de més eufòria musical.

Bombo   

Instruments orquestral de gran poder sonor i quasi company d’execució dels platerets. Es caracteritza pel seu pes i volum. És utilitzat habitualment en ocasions potents, i tuttis de l’orquestra.

Platerets 

Instruments orquestrals de gran brillantor, de so explosiu i dols. Aquesta contradicció fa dels platerets uns instruments molt desitjats pels compositors. Utilitzats en moments puntuals de gran esplendor i efecte sonor.

Caixa orquestral (caixa clara)  

Instrument típic militar que acompanya a l’orquestra en moments que coincideixen amb marxes o temps molt rítmics i marcats per la partitura. El seu so és molt característic degut als bordons de metall que porten en la part inferior.

Campanes tubulars i  lira  

Tubs metàl·lics llargs disposats en forma de teclat amb un so molt semblant a la campana d’església. Són usats principalment amb aquest mateix motiu, el de un efecte de campana.

Accessoris orquestrals o petita percussió  

Amalgama d’instruments de molt de color tímbric i efectes en l’orquestra que comprèn tots aquells instruments que es concedeixen per defecte als percussionistes: Trinangles, panderetes, cortina, castanyoles, gong. 



INFORMACIÓ E IMATGES EXTRETES DEL CALAIX DE MÚSICA DE BLANQUERNA.