Dels quatre grups en que es divideix l'Orquestra
Sinfònica (corda, vent fusta, vent metall i percussió), la percussió és el que
s'ha desenvolupat més lenta i tardiament en la història de la música acadèmica
d'Occident. És per això una paradoxa que aquella família instrumental que
representava de manera ben definida l'aspecte més arcaic de tota existència
musical -el ritme- hagi sigut admés en passes progressives acabades de
consolidar durant el s. XX.
Pràcticament fins al s. XVIII l'única percussió que
existia en l'orquestra eren les timbales. Molt rudimentàries, per suposat, però
que atreien per a elles tot el protagonisme en lo referent als instruments de
percussió. Varen ser l'únic instrument de percussió admès a l'orquestra perquè
cap altre podia produir notes. Però fou arran de l'arribada a Europa de la "passió
turca", quan les orquestres començaren a introduir algun altre instrument
que li donés aquesta sonoritat tan particular, com triangles, caixes, bombos i,
sobretot, platerets, que fou la gran revolució de la secció de percussió a
l'orquestra.
Però no serà fins al s.XIX (Héctor Berlioz. França)
principis de s.XX quan s'incorporen progressivament nous integrants a la secció
de percussió.
La secció de percussió en Orquestra o Banda
Simfònica sol estar sempre a la part del darrere de l’agrupació. Per norma general,
els timbals es col·locaran al centre, prop de la zona d’instruments greus
(contrabaixos, tubes, trombons,...); a continuació cap a l’esquerra estaria el
bombo, plats, caixa, accessoris i plaques. Hem de tenir en compte que la secció
de percussió requereix un àrea suficientment gran per als instruments i
percussionistes.
INSTRUMENTS:
Instruments orquestrals molt poderosos de volum de so. Dedicats quasi
exclusivament al treball orquestral.
Instrument orquestral de plaques de fusta en forma de teclat. La seva
característica principal és el so estrident, sec i molt afinat. La seva
velocitat i color el fan imprescindible en els moments de més eufòria musical.
Instruments orquestral de gran poder sonor i quasi company d’execució dels
platerets. Es caracteritza pel seu pes i volum. És utilitzat habitualment en
ocasions potents, i tuttis de l’orquestra.
Instruments orquestrals de gran brillantor, de so explosiu i dols. Aquesta
contradicció fa dels platerets uns instruments molt desitjats pels compositors.
Utilitzats en moments puntuals de gran esplendor i efecte sonor.
Instrument típic militar que acompanya a l’orquestra en moments que
coincideixen amb marxes o temps molt rítmics i marcats per la partitura. El seu
so és molt característic degut als bordons de metall que porten en la part
inferior.
Tubs metàl·lics llargs disposats en forma de teclat amb un so molt semblant
a la campana d’església. Són usats principalment amb aquest mateix motiu, el de
un efecte de campana.
Accessoris orquestrals o petita percussió
Amalgama d’instruments de molt de color tímbric i efectes en l’orquestra
que comprèn tots aquells instruments que es concedeixen per defecte als
percussionistes: Trinangles, panderetes, cortina, castanyoles,
gong.
INFORMACIÓ E IMATGES EXTRETES DEL CALAIX DE MÚSICA DE BLANQUERNA.
INFORMACIÓ E IMATGES EXTRETES DEL CALAIX DE MÚSICA DE BLANQUERNA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario