Com fer una entrada correcta

A l'assignatura de COED, vam aprendre com fer una entrada correcte al bloc. Per fer-la bé hem de:

- S'ha d'explicar tots els aprenentatges realitzats dins i fora de classe. 

- Totes les entrades han de tenir una descripció, reflexió i un aprofundiment. 

- S'ha d'utilitzar un nivell de competència lingüística correcte.

- S'ha de destacar els punts forts e importants.

- Si es possible hi ha d'haver enllaços d'interès. 

- La informació s'ha de transmetre de forma clara i precisa. 

- La reflexió ha d'explicar el que hem après amb el tema treballat.

La meva poesia

La poesia que he escollit és de Joan Salvat-Papasseit, un autor que sempre m'ha agradat. Per això, des de principi volia recitar una de les seves magnífiques poesies. Després de llegir-ne unes quantes vaig escollir aquesta: 

PAISATGE

Ara a les nits al Pirineu

sembla nevar de tanta lluna

-és cert que als pics hi ha encara neu

i és cert també que ho fa la pruna

tota florida que ara es veu.

Sembla quieta i va brunzent

tota empolvada de fortuna,

mira's a l'aigua d'un torrent

i es veu ben blanca

però és bruna

que els roquissers senten turment.

Diu la granota el seu cant ronc

-cant a la molsa i a la runa-

i sembla un home cada tronc,

fidels soldats que té la lluna:

soldats que amaga el núvol bronc.

Cada filera és un camí,

llances esteses una a una;

si el núvol bronc passa per 'quí

cada filera pren tot d'una

l'aire d'emprendre un nou destí.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

Després de llegir-la varies vegades, vaig marcar les paraules o frases que més hem costaven de pronunciar i memoritzar. També vaig marcar les pauses que havia de fer, per evitar anar massa depresa. 

Seguidament, hem vaig aprendre la poesia i la vaig recitar en veu alta varies vegades jo sola i davant d'amics i familiars. 

El divendres que vaig recitar, estava molt nerviosa i el meu objectiu era no accelerar-me i pronuncia correctament. Vaig sortir bastant satisfeta i seguidament vaig realitzar l'autoavaluació. Un dels aspectes a millorar diria que va ser la meva pronuncia i vocalització.   

Recitació de Poesies

Al llarg del semestre, a l'assignatura de COED, hem recitat un per un poesies en veu alta. La finalitat principal de l'exercici era millorar la memorització, no obstant hem après més que això:

- El més important abans de recitar és que hi ha d'haver un ambient relaxat a classe, per això realitzàvem exercicis de respiració. Aquests consistien en tancar els ulls e inspirar i expirar profundament i lentament. Gràcies això aconseguíem un ambient de tranquil·litat i concentració que permetia que les persones que recitaven estiguessin menys nervioses. 

- Durant la recitació hi ha d'haver respecte envers als companys que reciten. Aquests han d'estar molt concentrats, i per això necessiten silenci.

- Els que recitaven, havien d'intentar captar l'atenció del públic. I la millor manera de captivar als companys era complint les 3V: velocitat, volum i vocalització. Tot i que la persona que recites estava nerviosa, havia d'intentar porta una bona velocitat, un volum adequat perquè a tothom li arribes el missatge, i una vocalització correcte per fer-se entendre. Al tractar-se d'una poesia, era molt important utilitzar una bona entonació.

- Cada vegada que un company/a acabava de recitar no s'aplaudia per tal de no perdre la concentració. És per això, que intentàvem mantenir el silenci i moure les mans d'un costat a un altre sense fer soroll.

Reflexió:  

Aquest exercici ha sigut molt útil per saber-nos comportar i respectar als companys quan reciten. A més, ens ha ensenyat tècniques de relaxació per un futur. Individualment, ha sigut un esforç de memorització que ens ajuda ha desenvolupar-nos i millorar el nostre nivell de memorització. Per últim, com la poesia triada era personal, ha sigut més fàcil de recitar ja que quan recitava, transmetia els sentiments que hem provocava la poesia. 

La llengua del discurs expositiu

La llengua que hem d'utilitzar en un discurs ha de ser:

• Neutra: estàndard, hem d'intentar que en el missatge no hi hagin missatges subliminals.
• Precisa: tenir clar el coneixement de les paraules, explicar els termes en una frase i no amb 5.
• Accessible: ha de ser una llegua que pugui entendre tothom.
• No influïda per la prosa escrita o tècnica: no parlar tal com escrivim, al revés. 
• Cal oferir definicions dels temes més abstractes o especialitzats.
• Són necessaris: Connectors lògics que cohesionin el discurs: perquè, per tant, en conseqüència, no obstant això, en canvi... i Marcadors textuals per ajudar a organitzar el discurs i a que el públic el segueixi millor: en primer lloc, d'una banda, de l'altre, finalment, en resum...

Reflexió:

Abans de l'explicació a classe, no s'havia que hi havia una llengua específica per la realització d'un discurs. Realment, aquesta llengua són conceptes tant lògics que la gent, a vegades, oblida el seu funcionament i utilització. Per això, haver realitzat aquesta feina hem serà molt útil en un futur per poder realitzar un bon discurs. 

IDENTITAT I TERRITORI

En el mòdul 1, de  GTIC i COED, hem realitzat un treball sobre identitat i territori. Aquest, en grup, consisteix que mitjançant un territori comú( no ha de ser físic), expliquem que significa per nosaltres i el que ens ha marcat i diferenciat.

La Brenda Checa i jo, vam escollir el territori de l'esport. Una vegada triat el tema, vam dividir les diferents parts que desitjàvem expressar. Per fer-ho més entenedor primer vam realitzar una definició teòrica sobre el territori. Seguidament vam explicar el que significava per nosaltres l'esport i la influència que ha tingut en les nostres vides. Per últim, vam realitzar una petita comparació de com és la nostra vida amb esport i com seria la nostra vida sense esport.

No va ser gens fàcil estructura el treball, però mitjançant la intervenció d'un prezi vam organitzar-lo i exposar-lo de forma original.

Aquí us deixo amb el prezi creat:

Reflexió: 
La realització d'aquest treball ens ha ajudat a: millorar el nostre coneixement sobre les noves tecnologies, sobretot Prezi i ha saber expressar nos de forma correcte, per arribar ha ser bones comunicadores. En el treball hem aplicat coneixements vists a classe, tant de COED com de GTIC, i ha sigut una bona experiència per començar la carrera.

DIGUES DE QUÈ PARLARÀS, PARLA'N I DIGUES DE QUÈ HAS PARLAT

Per estructurar un discurs cal:

1. INTRODUCCIÓ: en què es presenten el tema i els objectius.
2. DESENVOLUPAMENT: en què es transmeten les informacions en un cert ordre lògic
3. CONCLUSIÓ: en què es fa una síntesi final i es tanca el discurs.

1. INTRODUCCIÓ

" Allò que comença bé ja està mig acabat"

El moment que es comença és el pitjor de tots, per això és important tenir una bona introducció, per:

- Públic: capta l'atenció i crear l'expectació necessària per mantenir-la.

- L'orador: aportar recursos en un moment que sol generar inseguretat: el principi de qualsevol intervenció.

FÓRMULES INTRODUCTÒRIES:

• Definició: Breu comentari sobre el títol del tema.( diccionari)
• Presentació d'objectius: Explicar-los motiva i centra l'atenció dels oients. 
• Presentació del guió: Molt apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques.
• Preguntes: Una manera d'anticipar-se.
• Lectura mental: Esmentar algunes preconcepcions que hipotèticament té l'auditori. 
• Documentació: Mostra alguna notícia o dades recents. Cal escollir-ne de senzilles, fàcil.
• Afirmació provocadora: Donar una opinió atrevida, una dada espectacular...
• Anècdota: historieta ben escollida o una anècdota personal, amb certa intriga i que condueixi el tema; breu i relacionada amb el tema.

2. DESENVOLUPAMENT





Selecció i odre del discurs segons l'objectiu del discurs: 

• Per a informar: Estructura descriptiva i estructura cronològica.
• Per a convèncer: Estructura inductiva i SAP: Informació de casos concrets per arribar a la idea general que explica tota la informació anterior i que funciona com a conclusió. D'específic a general. 

3. CONCLUSIÓ

Les funcions bàsiques d'una conclusió són:

• Tancar el discurs
• Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge
• Deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat

Una bona conclusió té una efecte determinat en la fixació de contingut, és a dir, que si un dircurs t'ha agradat la informació l'assoliràs amb més facilitat.
Hem de diferenciar conclusió de tancament, aquest és la imatge final que dones al públic però no forma part del discurs.

FÓRMULES DE CONCLUSIÓ:

• Repetir la introducció 
• Resumir els punts principals
• Invitació a l'acció. 
• Anunci d'un esdeveniment futur
• Promesa
• Apel·lar als sentiments

Reflexió:
Fa temps que realitzo dircusos o exposicions, però mai m'havien ensenyat una vía per millorar-les, sempre exposava segons la meva intuició. Després de realitzar aquests apunts puc dir que ser quina estructura ha de tenir el meu futur discurs, i gràcies aquest tinc termes claus que m'ajudaràn a ser una comunicadora eficaç.

"COM PARLA BÉ EN PÚBLIC "

Durant aquest últim més, en l'assignatura de COED, havíem de llegir i fer apunts sobre el llibre de Com parla bé en públic. En la última classe de COED, vam analitzar el treball realitzat.

• Primerament, vam realitzar grups de quatre. Cadascun d'aquest va realitzar un decàleg amb deu idees principals que havia de tenir un bon comunicador. 
• Finalment, entre tota la classe vam realitzar un decàleg en comú.

IMATGE EXTRETA DE GOOGLE IMATGES

El decàleg per ser un bon comunicador és:

1. Tenir clares les quatre preguntes bàsiques
2. Domini de la llengua
3. Positivisme
4. Retroalimentació amb el públic
5. Ser natural no memoritzar el discurs
6. Elaboració d'un bon discurs
7. Domini del llenguatge no verbal
8. Domini de la veu: velocitat, volum, vocalització
9. Ser clar, breu i precís
10. Estructura discurs
11. Bon suport de mitjans audiovisuals

Reflexió:

Després d'haver llegit i resumit el llibre de Com parlar bé en públic ,  realitzar aquest decàleg ha sigut una manera de resumir les idees principals. A més, aquesta feina ha sigut cooperativa, per tant, he pogut aprendre nous coneixements d'altres companys que abans no s'havia. Gràcies a la col·laboració de tots, hem pogut arribar a la conclusió de què creiem que necessita una persona per ser un bon comunicador. Ha sigut una de les feines més útils, i que més m'ajudarà en un futur. 

COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL I/O DIGITAL

Escoltar i fer d'espectador és rebre un missatge, reelaborar-lo i reconstruir-lo. Això vol dir, que quan ens comuniquem, l'emissor emet un sol missatge, però segons l'experiència del receptor aquest imaginarà una cosa o una altre. El receptor posa sentit a missatge.

• Per exemple: Deu persones amb els ulls tancats els hi dius que dibuixin mentalment una muntanya. Si preguntes, veuràs com ningú la imaginat igual.  

Amb l'aparició dels mitjans audiovisuals i/o digitals el missatge és més complex a diferència d'un escrit on només ens fixaríem en la seva estructura i contingut. En mitjans audiovisuals, el receptor rep tanta informació que ha d'estar molt atent, i aprendre a mirar i no deixar-se enganyar. Ex: Publicitat subliminar

En àmbit educatiu trobarem tres factors principals: família, escola i mitjans de comunicació.

• Les families que no presten atenció als seus fills o treballen fins tard, el fill s'educa amb la televisió. Això fa que els mitjans de comunicació tinguis una gran responsabilitat. 
• Dintre de l'educació tradicional s'ha d'introduir les noves tecnologies. Per això és necessari una ALFABETITZACIÓ DIGITAL I AUDIOVISUAL, és a dir, saber llegir més enllà de les pantalles, saber aspectes tècnics, com fer.ne un bon ús en les situacions quotidianes... per tant, treure màxim profit de les noves tecnologies. 
• Quan més coneixements  tinguem sobre aquests, millor podrem atendre els objectius de l'emissor. 

Aquí ús deixo amb un vídeo molt interessant sobre la comunicació audiovisual i/o digital, i d'on he extret gran part de la informació:

 

Vídeo extret de : edu 3.cat 

Reflexió:

Gràcies aquesta classe de COED, he après la importància i influencia de les noves tecnologies als infants.I cada persona és diferent segons les seves experiències. A partir d'aquí, hem de ser conscients del que succeïx al món i treure-li el màxim de profit. 

LA COMPOSICIÓ D'UN TEXT

El procés de composició d'un text es divideix en tres etapes:

1. Planificació
2. Composició
3. Revisió

Tot aquest procés és no lineal,  per tant, podem anar endarrere i endavant quan sigui necessari.

Esquema general

1. PLANIFICACIÓ: consisteix en reflexiona i establir els objectius que volem transmetre en el text ( informar, convèncer, divertir...) i a partí d'aquí ens determinarà quin tipus de text és: descriptiu, narratiu, informatiu, expositiu... Desprès s'ha de dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre. Per fer-ho utilitzarem aquesta base:

• Tipus de destinatari, tema, objectius, extensió i estructura.
• Pluja d'idees, documentació, respondre 6W, prendre apunts.
• Selecció d'idees i ordenar-les, tècniques d'agrupació ( grups o mapes conceptuals) i tècniques d'orientació ( números, esquema...)

2. REDACCIÓ/ COMPOSICIÓ: consisteix en transformar les idees i plans en llenguatge escrit, és a dir, un text coherent, estructurat d'una manera determinada i amb uns trets estilístics concrets, tenint sempre en compte les característiques de la coherència, adequació, cohesió, correcció i variacions. Per realitzar-ho utilitzarem:

• Paràgrafs
• Connectors
• Signes puntuació

3. REVISIÓ: consisteix en avaluar el que hem escrit, decidir si s'adiu a les nostres expectatives i, si convé, modificar el que calgui per tal de millorar el text. Hem de revisar tant el contingut  com la forma, la gramàtica i convencions.



He tret la informació de: AMADEO, I.; SOLÉ, J. (1996). Curs pràctic de redacció. Barcelona: Editorial Columna

Descripció

Últimament a COED, hem estat parlant de com es fa una descripció i els pasos a seguir. Aquesta pot ser escrita, fotogràfica, audiovisual, recitada...

Jo he realitzat la descripció d'una noia de la meva classe. He realitzat dues descripcions, una escrita i l'altre audiovisual. 

Descripció escrita: 

"La vida canvia contínuament, i la gran satisfacció és acceptar el canvi. És difícil, ho sé, però ella ho aconsegueix. Ella, és un pronom molt pobre en quan ha contingut, millor direm la jove morena i alegra. És aquella que et treu un somriure, com el que l’alba provoca durant la caiguda del sol entre les fines onades. Poca informació de moment, però aquesta joveneta pot ser de poques paraules quan vol. Prefereix guiar-se pels sentiments, sensacions, olors, sorolls... Entre aquests destaquem la olor d’un llibre nou, per tant, és fàcil deduir que li agrada la lectura i la cultura. En quan a soroll, li encanta quan la pilota de bàsquet entra a la xarxa i encerta, no és només qüestió de soroll sinó també de satisfacció, i alhora, li encanta, el soroll de la pilota al botar. D’aquí és fàcil extreure’n conclusions: sí, és una noia moguda, esportista i un xic competidora. Tot no acaba aquí, qui no entengui el significat de la paraula llibertat, que li pregunti a ella. Sentir-se lliure és el seu privilegi, la sensació de pau, tranquil·litat i sobretot de temps són els seus íntims amics. No hi ha persones com ella, perquè és especial i sempre ho serà, amb la seva gran personalitat il·luminarà el teu pas per la vida i sempre que pugui t’ajudarà. Així és la Brenda."

Descripció audiovisual: 

Reflexió:

Mitjançant aquest petit treball m'he adonat que és molt difícil realitzar una descripció. Primer de tot, vaig fer una petita pluja d'idees sobre el que coneixia d'ella, i seguidament les vaig començar a enllaçar. Estic contenta de la descripció escrita que he realitzat, i crec que m'ha servit augmentar el meu nivell de comprensió i descripció.  

Bon Comunicador

Un bon domini de la llengua no és suficient per ser un bon comunicador, ja què es valoren altres elements com per exemple  gesticulació, saber escoltar, humor, expressivitat, vocalització, simpatia, domini del contingut i adequar-lo al públic...

Per ser un bon comunicador s'ha de expressar emocions i d'això n'aprenem amb l'experiència, per tant, aprendre a parla és una experiència social. 

Tots aquests elements d'un bon comunicador formen la COMPETÈNCIA COMUNICATIVA:

•   " És allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants"
• Els components de la competència comunicativa són:

1. Competència lingüística: fa referència al domini del codi lingüístic. 
2. Competència sociolingüística: fa referència a les regles socioculturals d'ús.
3. Competència discursiva:  fa referència a la combinació de formes gramaticals i significants per aconseguir un text coherent i cohesiu. 
4. Competència estratègica: fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal.

Per tant, un BON COMUNICADOR: és aquell que és efectiu ( assoleix l'objectiu proposat) i sap estructurà el discurs tenint en conte el grau d'atenció al públic. Una ajuda seria l'ús d'exemples i utilitza l'humor. 

Un exemple de un bon comunicador és Ken Robinson, aquí us deixo amb el vídeo:

EXTRET DE YOUTUBE

INFORMACIÓ: APUNTS DE CLASSE