Un instrument de metall és un
instrument musical de vent amb una embocadura de broquet. Així, doncs, malgrat
la denominació, el material amb què es construeixen no és el mes adequat per
distingir-lo ja que instruments de vent fusta estan construïts amb metall . Els
diferents sons s'obtenen per la combinació de les diferents pressions que els
llavis fan en vibrar dins del broquet i -en els instruments moderns, a partir
del segle XVI, d'algun mecanisme que permet modificar la llargada total del
tub. Aquestes mecanismes han estat, essencialment, tres:
·
Forats practicats en el tub, a la manera dels instruments de
fusta.
·
Una colissa lliscant.
·
Vàlvules, normalment tres.
a) TROMPETA:
La trompeta és un instrument
constituït per una embocadura acoblada a un tub corbat, metàl·lic, llarg i
estret, que acaba en un pavelló. Les seves parts són:
o Embocadura: peça de metall mòbil, semblant a una copa, que s'ajusta a
l'inici del tub. L'instrumentista pressiona els llavis al damunt i penetra la
vibració que produeix l'aire en passar entre mig d'aquests.
o Vàlvules de pistons: té 3 vàlvules rotatòries o cilindres
que faciliten l'emissió de tots els sons. L'instrumentista també pot fer variar
el so introduint la mà a l'interior del pavelló.
o Pavelló: també anomenat campana per la seva forma cònica. En el seu
extrem s'hi poden incorporar diversos tipus de sordina per variar el so.
o Clau de desguàs: permet expulsar la humitat que es condensa dins del
tub.
.jpg)
b)
TROMPA:
La trompa també és coneguda amb el nom de corn, ja que en els
seus orígens utilitzaven els corns o banyes d'animal per fabricar aquest
instrument. la trompa està formada per un tub metàl·lic de secció
cònica,enrotllat en sí mateix diverses vegades, amb l'inici estret i el final
ample. Són fetes de coure o llautó cromat i porten incorporades 3 vàlvules o
cilindres. Les seves parts són:
o Embocadura: peça de metall mòbil, semblant a una copa, que s'ajusta a
l'inici del tub. L'instrumentista pressiona els llavis al damunt i penetra la
vibració que produeix l'aire en passar entre mig d'aquests.
o Pistons: normalment són 3 vàlvules, cadascuna connectada amb un tub
complementari, que permet augmentar la llargada del circuït general, produint
així les diferents notes .
o Pavelló: també anomenat campana per la seva forma cònica. En el seu
extrem s'hi poden incorporar diversos tipus de sordina per variar el so.
c)
TROMBÓ
El trombó de vares és un instrument consistent en un cos
bàsicament cilíndric, tret del pavelló que té forma de campana, i que incorpora
una peça, la vara o colissa, que permet allargar mitjançant un lliscament la
longitud del seu tub. La modificació de la llargada del tub fa variar el so de
les notes. Les seves parts són:
o Embocadura: peça de metall mòbil, semblant a una copa, que s'ajusta a
l'inici del tub. L'instrumentista pressiona els llavis al damunt i penetra la
vibració que produeix l'aire en passar entre mig d'aquests.
o Vares: secció mòbil formada per un tub corbat i dos braços que per
lliscament telescòpic modifica la llargada del sistema tubular.
o Pavelló: també anomenat campana per la seva forma cònica. En el seu
extrem s'hi poden incorporar diversos tipus de sordina per variar el so.
d)
Tuba:
La tuba és un instrument constituït
per un tub d'uns tres metres i mig de llarg, normalment de coure, blegat sobre
ell mateix i amb perforació cònica, perforació que es fa especialment ampla cap
a la part del pavelló, el qual està orientat enlaire. Les seves parts són:
o Embocadura: peça de metall mòbil, semblant a una copa, que s'ajusta a
l'inici del tub. L'instrumentista pressiona els llavis al damunt i penetra la
vibració que produeix l'aire en passar entre mig d'aquests.
o Pistons: normalment són 3 vàlvules, cadascuna connectada amb un tub
complementari, que permet augmentar la llargada del circuït general, produint
així les diferents notes .
o Pavelló: també anomenat campana per la seva forma cònica. En el seu
extrem s'hi poden incorporar diversos tipus de sordina per variar el so.
