La poesia que he escollit és de Joan Salvat-Papasseit, un autor que sempre m'ha agradat. Per això, des de principi volia recitar una de les seves magnífiques poesies. Després de llegir-ne unes quantes vaig escollir aquesta:
PAISATGE
Ara a les nits al Pirineu
sembla nevar de tanta lluna
-és cert que als pics hi ha encara neu
i és cert també que ho fa la pruna
tota florida que ara es veu.
Sembla quieta i va brunzent
tota empolvada de fortuna,
mira's a l'aigua d'un torrent
i es veu ben blanca
però és bruna
que els roquissers senten turment.
Diu la granota el seu cant ronc
-cant a la molsa i a la runa-
i sembla un home cada tronc,
fidels soldats que té la lluna:
soldats que amaga el núvol bronc.
Cada filera és un camí,
llances esteses una a una;
si el núvol bronc passa per 'quí
cada filera pren tot d'una
l'aire d'emprendre un nou destí.
JOAN SALVAT-PAPASSEIT
Després de llegir-la varies vegades, vaig marcar les paraules o frases que més hem costaven de pronunciar i memoritzar. També vaig marcar les pauses que havia de fer, per evitar anar massa depresa.
Seguidament, hem vaig aprendre la poesia i la vaig recitar en veu alta varies vegades jo sola i davant d'amics i familiars.
El divendres que vaig recitar, estava molt nerviosa i el meu objectiu era no accelerar-me i pronuncia correctament. Vaig sortir bastant satisfeta i seguidament vaig realitzar l'autoavaluació. Un dels aspectes a millorar diria que va ser la meva pronuncia i vocalització.
No hay comentarios:
Publicar un comentario