FLAUTA
TRAVESSERA
És un dels instruments més antics del món a causa de la seva senzillesa estructural.
Material: Està formada per un tub o bé de fusta o bé de metall, amb una sèrie d'orificis i una embocadura
Embocadura : embocadura de bisell per on entra l'aire a la flauta.
Per a poder tapar els orificis de la flauta usem les claus i així es poden obtenir diferents notes musicals. Altura de so: La flauta travessera, afinada en Do, té una extensió de tres octaves, del Do3 al Do6, més un registre sobreagut.
Existeixen, també, el flautí, que sona una octava més agut, i la flauta contralt (en Sol), més gran, anomenada també flauta baixa.
OBOÈ
L'instrument de morfologia més antiga entre els de vent-fusta
Descendent de les molt antigues xeremies
L'oboè es desenvolupà al llarg del s. XVII i, ja de bon principi, s'incorporà a l'orquestra, on encara ara és insubstituïble.
Material: un petit tub metàl·lic anomenat tudell.
Embocadura : L'oboè té una embocadura de llengüeta doble, feta amb dues làmines de canya molt fines que es lliguen entre elles amb un cordill i s'ajusten a un petit tub metàl·lic anomenat tudell.
Altura de so: El tub sonor de l'oboè és cònic, redueix l'extensió, d'unes tres octaves, del Sib2 al Do6 en el seu model estàndard, soprano, afinat en Do.
FAGOT
Desenvolupat al llarg del s. XVII.
Precedent que (com en el cas del clarinet i el chalumeau) no és gaire més antic, anomenat baixó.
Està format per quatre peces: la tudellera, de la qual surt el tudell; la culata, en forma de U i amb dues perforacions on entren la tudellera i el tub gran;.
Material: un petit tub metàl·lic anomenat tudell.
Embocadura : té una embocadura de llengüeta doble, feta amb dues làmines de canya molt fines que es lliguen entre elles amb un cordill i s'ajusten a un petit tub metàl·lic anomenat tudell.
Altura de so: El fagot assumeix la tessitura de baix i tenor en el grup de vent-fusta de l'orquestra. Més de tres octaves, des del Sib1) resulta molt adient per a certes fusions
tímbriques i funcions solistes de caire còmic o dramàtic.
1. Contrafagot
Material: Està construït totalment de fusta, exceptuant el tudell i la campana.
Embocadura : té una embocadura de llengüeta doble, feta amb dues làmines de canya molt fines que es lliguen entre elles amb un cordill i s'ajusten a un petit tub metàl·lic anomenat tudell.
Altura de so: Té una qualitat fosca i ronca, s'usa generalment per donar-li una base als vents fusta.
CLARINET
Fou inventat a principis del s. XVIII.
Un predecessor, no gaire més antic, anomenat "chalumeau"
Té un tub bàsicament cilíndric, que només s'eixampla en el seu tram final per formar la campana.
Està format per cinc parts desmuntables: l'embocadura, a la qual es fixa la canya amb una brida; el barrilet, que connecta l'embocadura amb el cos i que permet, en tenir un ajustament movible, afinar l'instrument; el cos està separat en dues parts; i, finalment, la campana.
Material: un petit tub metàl·lic anomenat tudell.
Embocadura : té una embocadura de llengüeta simple.
Altura de so: està afinat en Sib i és l'instrument de vent-fusta que té una major extensió (gairebé 4 octaves).
SAXÒFON
És l'instrument de vent-fusta de més recent invenció. El saxo és un instrument que pràcticament no ha conegut canvis des de la seva invenció.
Té un tub bàsicament cilíndric, que només s'eixampla en el seu tram final per formar la campana.
El seu tub, però, és cònic i fet de metall, i acaba en un pavelló molt gran si el comparem amb els altres instruments de vent-fusta.
La forma característica doblegada obeeix a la llargària del tub, molt més extensa que la dels altres instruments de vent-fusta
Material: tub metàl·lic.
Embocadura : embocadura en forma de bec amb llengüeta simple de canya, com la del clarinet.
Altura de so: són el saxo alt en Mib i el saxo tenor en Sib, però existeixen també saxos sopraninos i sopranos (més petits) i baríton, baix i contrabaix (més grans).
1. Saxòfon Soprano
És un instrument de vent-fusta de la família del saxofon.
Material: tub metàl·lic.
Embocadura : embocadura en forma de bec amb llengüeta simple de canya, com la del clarinet.
Altura de so: saxofons aguts començant des del soprano, és a dir: soprano, sopranino i soprillo.
2. Saxòfon Alt
És un instrument de vent-fusta de la família del saxofon.
Material: tub metàl·lic.
Embocadura : embocadura en forma de bec amb llengüeta simple de canya, com la del clarinet.
Altura de so: Mi bemol.
3. Saxòfon Tenor
És un instrument de vent-fusta de la família del saxofon.
Material: tub metàl·lic.
Embocadura : embocadura en forma de bec amb llengüeta simple de canya, com la del clarinet.
Altura de so: Està afinat en Si bemoll.
4. Saxòfon Baríton
És un instrument de vent-fusta de la família del saxofon.
Material: tub metàl·lic.
Embocadura : embocadura en forma de bec amb llengüeta simple de canya, com la del clarinet.
Altura de so: més greu
5. Saxòfon Baix
És un instrument de vent-fusta de la família del saxofon.
Material: tub metàl·lic.
Embocadura : embocadura en forma de bec amb llengüeta simple de canya, com la del clarinet.
6. Saxòfon Contrabaix
És un instrument de vent-fusta de la família del saxofon.
Material: tub metàl·lic.
Embocadura : embocadura en forma de bec amb llengüeta simple de canya, com la del clarinet.
CORN ANGLES
És un aeròfon, un instrument musical de la família del vent fusta, emparentat amb l'oboè tant per la seva estructura com pel seu timbre.
És un instrument transpositor, és a dir que el què sona no és el mateix que el què està escrit.
Material: un petit tub metàl·lic anomenat tudell.
Embocadura : té una llengüeta de canya doble i el tub és lleugerament cònic.
Altura de so: El corn anglès és més llarg que l'oboè i pot sonar una quinta més greu
És un dels instruments més antics del món a causa de la seva senzillesa estructural.
Material: Està formada per un tub o bé de fusta o bé de metall, amb una sèrie d'orificis i una embocadura
Embocadura : embocadura de bisell per on entra l'aire a la flauta.
Per a poder tapar els orificis de la flauta usem les claus i així es poden obtenir diferents notes musicals. Altura de so: La flauta travessera, afinada en Do, té una extensió de tres octaves, del Do3 al Do6, més un registre sobreagut.
Existeixen, també, el flautí, que sona una octava més agut, i la flauta contralt (en Sol), més gran, anomenada també flauta baixa.
OBOÈ
L'instrument de morfologia més antiga entre els de vent-fusta
Descendent de les molt antigues xeremies
L'oboè es desenvolupà al llarg del s. XVII i, ja de bon principi, s'incorporà a l'orquestra, on encara ara és insubstituïble.
Material: un petit tub metàl·lic anomenat tudell.
Embocadura : L'oboè té una embocadura de llengüeta doble, feta amb dues làmines de canya molt fines que es lliguen entre elles amb un cordill i s'ajusten a un petit tub metàl·lic anomenat tudell.
Altura de so: El tub sonor de l'oboè és cònic, redueix l'extensió, d'unes tres octaves, del Sib2 al Do6 en el seu model estàndard, soprano, afinat en Do.
FAGOT
Desenvolupat al llarg del s. XVII.
Precedent que (com en el cas del clarinet i el chalumeau) no és gaire més antic, anomenat baixó.
Està format per quatre peces: la tudellera, de la qual surt el tudell; la culata, en forma de U i amb dues perforacions on entren la tudellera i el tub gran;.
Material: un petit tub metàl·lic anomenat tudell.
Embocadura : té una embocadura de llengüeta doble, feta amb dues làmines de canya molt fines que es lliguen entre elles amb un cordill i s'ajusten a un petit tub metàl·lic anomenat tudell.
Altura de so: El fagot assumeix la tessitura de baix i tenor en el grup de vent-fusta de l'orquestra. Més de tres octaves, des del Sib1) resulta molt adient per a certes fusions
tímbriques i funcions solistes de caire còmic o dramàtic.
1. Contrafagot
Material: Està construït totalment de fusta, exceptuant el tudell i la campana.
Embocadura : té una embocadura de llengüeta doble, feta amb dues làmines de canya molt fines que es lliguen entre elles amb un cordill i s'ajusten a un petit tub metàl·lic anomenat tudell.
Altura de so: Té una qualitat fosca i ronca, s'usa generalment per donar-li una base als vents fusta.
CLARINET
Fou inventat a principis del s. XVIII.
Un predecessor, no gaire més antic, anomenat "chalumeau"
Té un tub bàsicament cilíndric, que només s'eixampla en el seu tram final per formar la campana.
Està format per cinc parts desmuntables: l'embocadura, a la qual es fixa la canya amb una brida; el barrilet, que connecta l'embocadura amb el cos i que permet, en tenir un ajustament movible, afinar l'instrument; el cos està separat en dues parts; i, finalment, la campana.
Material: un petit tub metàl·lic anomenat tudell.
Embocadura : té una embocadura de llengüeta simple.
Altura de so: està afinat en Sib i és l'instrument de vent-fusta que té una major extensió (gairebé 4 octaves).
SAXÒFON
És l'instrument de vent-fusta de més recent invenció. El saxo és un instrument que pràcticament no ha conegut canvis des de la seva invenció.
Té un tub bàsicament cilíndric, que només s'eixampla en el seu tram final per formar la campana.
El seu tub, però, és cònic i fet de metall, i acaba en un pavelló molt gran si el comparem amb els altres instruments de vent-fusta.
La forma característica doblegada obeeix a la llargària del tub, molt més extensa que la dels altres instruments de vent-fusta
Material: tub metàl·lic.
Embocadura : embocadura en forma de bec amb llengüeta simple de canya, com la del clarinet.
Altura de so: són el saxo alt en Mib i el saxo tenor en Sib, però existeixen també saxos sopraninos i sopranos (més petits) i baríton, baix i contrabaix (més grans).
1. Saxòfon Soprano
És un instrument de vent-fusta de la família del saxofon.
Material: tub metàl·lic.
Embocadura : embocadura en forma de bec amb llengüeta simple de canya, com la del clarinet.
Altura de so: saxofons aguts començant des del soprano, és a dir: soprano, sopranino i soprillo.
2. Saxòfon Alt
És un instrument de vent-fusta de la família del saxofon.
Material: tub metàl·lic.
Embocadura : embocadura en forma de bec amb llengüeta simple de canya, com la del clarinet.
Altura de so: Mi bemol.
3. Saxòfon Tenor
És un instrument de vent-fusta de la família del saxofon.
Material: tub metàl·lic.
Embocadura : embocadura en forma de bec amb llengüeta simple de canya, com la del clarinet.
Altura de so: Està afinat en Si bemoll.
4. Saxòfon Baríton
És un instrument de vent-fusta de la família del saxofon.
Material: tub metàl·lic.
Embocadura : embocadura en forma de bec amb llengüeta simple de canya, com la del clarinet.
Altura de so: més greu
5. Saxòfon Baix
És un instrument de vent-fusta de la família del saxofon.
Material: tub metàl·lic.
Embocadura : embocadura en forma de bec amb llengüeta simple de canya, com la del clarinet.
6. Saxòfon Contrabaix
És un instrument de vent-fusta de la família del saxofon.
Material: tub metàl·lic.
Embocadura : embocadura en forma de bec amb llengüeta simple de canya, com la del clarinet.
CORN ANGLES
És un aeròfon, un instrument musical de la família del vent fusta, emparentat amb l'oboè tant per la seva estructura com pel seu timbre.
És un instrument transpositor, és a dir que el què sona no és el mateix que el què està escrit.
Material: un petit tub metàl·lic anomenat tudell.
Embocadura : té una llengüeta de canya doble i el tub és lleugerament cònic.
Altura de so: El corn anglès és més llarg que l'oboè i pot sonar una quinta més greu
No hay comentarios:
Publicar un comentario