VIQUIPÈDIA

Per parlar de la Viquipèdia, primer de tot hem de saber els cinc pilars fonamentals que mantenen pels usuaris que utilitzen. I a més a més, per actualitzar una Viquipèdia, necessitem conèixer el seu llibre d'estil. 

Abans de obtenir nous coneixements sobre la Viquipèdia, vam plantejar diverses qüestions a classe:

- La informació de la Viquipèdia és sempre certa?

- Per què en cada idioma hi ha informació diferent?

- Quin és l'estil de redacció?

- Es pot treure informació?

- Quina llicència té la Viquipèdia? La puc copiar lliurement?

Per resoldre les qüestions, vam observar varies entrades de la Viquipèdia i vam extreure conclusions, on cada entrada:

• Tenia enllaços externs
• Tenia Bibliografia
• Cada publicació té una taula final de continguts
• Els articles destacats es marquen amb unes estrelletes
• Cada entrada té llicencia Creative Commons
• Quan es penja una fotografia, ha de ser del propi autor. 
• Si ets usuari de Viquipèdia, hi ha un apartat d'editar on es pot escriure i borra informació de l'entrada. 
• Quan ets usuari pots tenir pàgines vigilades, on si aquesta es modifica t'envies un avís perquè ho puguis veure.
• Hi han tres tipus de pàgines: unes estan bloquejades( decisió feta per un test), altres que has d'estar registrat per modificar-les, i per últim existeixen unes que són lliures. 
• Es poden crear discussions alhora de posar d'acord el tema i la informació, i així millorar l'article. 
• Si cliquem a la part superior a la dreta, " Mostra Historial", podrem veure com és un treball col·laboratiu, modificat al llarg dels anys.
• Per saber si un article està més o menys documentat, ens hem de fixar en les cites ( números) i links que tingui. 
• Les paraules en vermell de les entrades són aquelles que tenen un enllaç a pàgines que encara no s'han creat o s'estan creant, i les paraules en blau són aquelles que tenen un enllaç obert a una altre pàgina de la Viquipèdia per completar la informació. 

La semblança amb una enciclopèdia de paper és que aquesta també està escrita per diversos autors, en canvi, la gran diferència és que la Viquipèdia es pot modificar. 

Altres llocs on també podem trobar informació fiable, apart de la Viquipèdia són: 

Google Scholar ( especialitat en articles)

Google Books

Pàgines oficials d'autors. 

Exercici realitzat a classe:

A classe vam fer una tasca on havíem d'ampliar la informació d'una entrada de la Viquipèdia. Aquesta la vaig realitzar amb la Brenda Checa i la Tamara García, on vam modificar l'entrada de Dislèxia, l'apartat de causes i aspectes cognitius explicatius de la dislèxia. 

Per realitzar-la, vam haver de llegir el llibre d'estil de Viquipèdia, i ens va ser molt útil alhora de posar negretes, títols, enllaços...

Ha sigut una experiència innovadora, que abans desconeixem el seu funcionament. 

IDENTITAT I TERRITORI

En el mòdul 1, de  GTIC i COED, hem realitzat un treball sobre identitat i territori. Aquest, en grup, consisteix que mitjançant un territori comú( no ha de ser físic), expliquem que significa per nosaltres i el que ens ha marcat i diferenciat.

La Brenda Checa i jo, vam escollir el territori de l'esport. Una vegada triat el tema, vam dividir les diferents parts que desitjàvem expressar. Per fer-ho més entenedor primer vam realitzar una definició teòrica sobre el territori. Seguidament vam explicar el que significava per nosaltres l'esport i la influència que ha tingut en les nostres vides. Per últim, vam realitzar una petita comparació de com és la nostra vida amb esport i com seria la nostra vida sense esport.

No va ser gens fàcil estructura el treball, però mitjançant la intervenció d'un prezi vam organitzar-lo i exposar-lo de forma original.

Aquí us deixo amb el prezi creat:

Reflexió: 
La realització d'aquest treball ens ha ajudat a: millorar el nostre coneixement sobre les noves tecnologies, sobretot Prezi i ha saber expressar nos de forma correcte, per arribar ha ser bones comunicadores. En el treball hem aplicat coneixements vists a classe, tant de COED com de GTIC, i ha sigut una bona experiència per començar la carrera.

DIGUES DE QUÈ PARLARÀS, PARLA'N I DIGUES DE QUÈ HAS PARLAT

Per estructurar un discurs cal:

1. INTRODUCCIÓ: en què es presenten el tema i els objectius.
2. DESENVOLUPAMENT: en què es transmeten les informacions en un cert ordre lògic
3. CONCLUSIÓ: en què es fa una síntesi final i es tanca el discurs.

1. INTRODUCCIÓ

" Allò que comença bé ja està mig acabat"

El moment que es comença és el pitjor de tots, per això és important tenir una bona introducció, per:

- Públic: capta l'atenció i crear l'expectació necessària per mantenir-la.

- L'orador: aportar recursos en un moment que sol generar inseguretat: el principi de qualsevol intervenció.

FÓRMULES INTRODUCTÒRIES:

• Definició: Breu comentari sobre el títol del tema.( diccionari)
• Presentació d'objectius: Explicar-los motiva i centra l'atenció dels oients. 
• Presentació del guió: Molt apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques.
• Preguntes: Una manera d'anticipar-se.
• Lectura mental: Esmentar algunes preconcepcions que hipotèticament té l'auditori. 
• Documentació: Mostra alguna notícia o dades recents. Cal escollir-ne de senzilles, fàcil.
• Afirmació provocadora: Donar una opinió atrevida, una dada espectacular...
• Anècdota: historieta ben escollida o una anècdota personal, amb certa intriga i que condueixi el tema; breu i relacionada amb el tema.

2. DESENVOLUPAMENT





Selecció i odre del discurs segons l'objectiu del discurs: 

• Per a informar: Estructura descriptiva i estructura cronològica.
• Per a convèncer: Estructura inductiva i SAP: Informació de casos concrets per arribar a la idea general que explica tota la informació anterior i que funciona com a conclusió. D'específic a general. 

3. CONCLUSIÓ

Les funcions bàsiques d'una conclusió són:

• Tancar el discurs
• Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge
• Deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat

Una bona conclusió té una efecte determinat en la fixació de contingut, és a dir, que si un dircurs t'ha agradat la informació l'assoliràs amb més facilitat.
Hem de diferenciar conclusió de tancament, aquest és la imatge final que dones al públic però no forma part del discurs.

FÓRMULES DE CONCLUSIÓ:

• Repetir la introducció 
• Resumir els punts principals
• Invitació a l'acció. 
• Anunci d'un esdeveniment futur
• Promesa
• Apel·lar als sentiments

Reflexió:
Fa temps que realitzo dircusos o exposicions, però mai m'havien ensenyat una vía per millorar-les, sempre exposava segons la meva intuició. Després de realitzar aquests apunts puc dir que ser quina estructura ha de tenir el meu futur discurs, i gràcies aquest tinc termes claus que m'ajudaràn a ser una comunicadora eficaç.

MAPES CONCEPTUALS:

És una eina essencial per la representació de pensament.
"És una tècnica usada per a la representació gràfica del coneixement. Com es veu, un mapa conceptual és una xarxa de conceptes. A la xarxa, els nodes representen els conceptes, i els enllaços les relacions entre els conceptes." DEFINICIÓ EXTRETA DE VIQUIPÈDIA

Aquests són creats per  Joseph D. Novak i ens ajudar a organitzar els nostres coneixements i a ampliar la nostra perspectiva en relació a un tema.

"La construcció d'un mapa conceptual és doncs un procés intel·lectual que facilita un aprenentatge significatiu en la mesura en que ens ajuda a integrar els nous coneixements en els nostres esquemes mentals." EXTRET DE GESTIÓ DE LA INFORMACIÓ I EDUCACIÓ

Existeixen diversos programes per realitzar un mapa conceptual eficaç, però un dels millor i el que hem utilitzat a classe és  CMapTools. Per realitzar una petita pràctica de com s'utilitza vam realitzar un a classe sobre El dinar de nadal. El resultat de la prova és aquest: 

FLUXOGRAMES

"Els diagrames de flux són una eina que s'utilitza per representar procediments encaminats a resoldre una tasca." EXTRET DE BLOC GTIC

La diferencia amb els mapes conceptuals, és que en aquest representem una acció i aquesta sempre es mira de dalt a abaix.

La simbologia més utilitzada és:

IMATGE EXTRETA DE BLOC GTIC

Podem trobar més símbols amb les seves explicacions aquí

Per treballar fluxogrames hi han moltes eines però la que hem utilitzat a classe és  eina on-line anomenada Gliffy i que podeu trobar a: http://www.gliffy.com. 

Per realitzar una petita prova de com funciona, a classe hem realitzat una prova d'un semàfor:

"COM PARLA BÉ EN PÚBLIC "

Durant aquest últim més, en l'assignatura de COED, havíem de llegir i fer apunts sobre el llibre de Com parla bé en públic. En la última classe de COED, vam analitzar el treball realitzat.

• Primerament, vam realitzar grups de quatre. Cadascun d'aquest va realitzar un decàleg amb deu idees principals que havia de tenir un bon comunicador. 
• Finalment, entre tota la classe vam realitzar un decàleg en comú.

IMATGE EXTRETA DE GOOGLE IMATGES

El decàleg per ser un bon comunicador és:

1. Tenir clares les quatre preguntes bàsiques
2. Domini de la llengua
3. Positivisme
4. Retroalimentació amb el públic
5. Ser natural no memoritzar el discurs
6. Elaboració d'un bon discurs
7. Domini del llenguatge no verbal
8. Domini de la veu: velocitat, volum, vocalització
9. Ser clar, breu i precís
10. Estructura discurs
11. Bon suport de mitjans audiovisuals

Reflexió:

Després d'haver llegit i resumit el llibre de Com parlar bé en públic ,  realitzar aquest decàleg ha sigut una manera de resumir les idees principals. A més, aquesta feina ha sigut cooperativa, per tant, he pogut aprendre nous coneixements d'altres companys que abans no s'havia. Gràcies a la col·laboració de tots, hem pogut arribar a la conclusió de què creiem que necessita una persona per ser un bon comunicador. Ha sigut una de les feines més útils, i que més m'ajudarà en un futur. 

COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL I/O DIGITAL

Escoltar i fer d'espectador és rebre un missatge, reelaborar-lo i reconstruir-lo. Això vol dir, que quan ens comuniquem, l'emissor emet un sol missatge, però segons l'experiència del receptor aquest imaginarà una cosa o una altre. El receptor posa sentit a missatge.

• Per exemple: Deu persones amb els ulls tancats els hi dius que dibuixin mentalment una muntanya. Si preguntes, veuràs com ningú la imaginat igual.  

Amb l'aparició dels mitjans audiovisuals i/o digitals el missatge és més complex a diferència d'un escrit on només ens fixaríem en la seva estructura i contingut. En mitjans audiovisuals, el receptor rep tanta informació que ha d'estar molt atent, i aprendre a mirar i no deixar-se enganyar. Ex: Publicitat subliminar

En àmbit educatiu trobarem tres factors principals: família, escola i mitjans de comunicació.

• Les families que no presten atenció als seus fills o treballen fins tard, el fill s'educa amb la televisió. Això fa que els mitjans de comunicació tinguis una gran responsabilitat. 
• Dintre de l'educació tradicional s'ha d'introduir les noves tecnologies. Per això és necessari una ALFABETITZACIÓ DIGITAL I AUDIOVISUAL, és a dir, saber llegir més enllà de les pantalles, saber aspectes tècnics, com fer.ne un bon ús en les situacions quotidianes... per tant, treure màxim profit de les noves tecnologies. 
• Quan més coneixements  tinguem sobre aquests, millor podrem atendre els objectius de l'emissor. 

Aquí ús deixo amb un vídeo molt interessant sobre la comunicació audiovisual i/o digital, i d'on he extret gran part de la informació:

 

Vídeo extret de : edu 3.cat 

Reflexió:

Gràcies aquesta classe de COED, he après la importància i influencia de les noves tecnologies als infants.I cada persona és diferent segons les seves experiències. A partir d'aquí, hem de ser conscients del que succeïx al món i treure-li el màxim de profit. 

LA COMPOSICIÓ D'UN TEXT

El procés de composició d'un text es divideix en tres etapes:

1. Planificació
2. Composició
3. Revisió

Tot aquest procés és no lineal,  per tant, podem anar endarrere i endavant quan sigui necessari.

Esquema general

1. PLANIFICACIÓ: consisteix en reflexiona i establir els objectius que volem transmetre en el text ( informar, convèncer, divertir...) i a partí d'aquí ens determinarà quin tipus de text és: descriptiu, narratiu, informatiu, expositiu... Desprès s'ha de dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre. Per fer-ho utilitzarem aquesta base:

• Tipus de destinatari, tema, objectius, extensió i estructura.
• Pluja d'idees, documentació, respondre 6W, prendre apunts.
• Selecció d'idees i ordenar-les, tècniques d'agrupació ( grups o mapes conceptuals) i tècniques d'orientació ( números, esquema...)

2. REDACCIÓ/ COMPOSICIÓ: consisteix en transformar les idees i plans en llenguatge escrit, és a dir, un text coherent, estructurat d'una manera determinada i amb uns trets estilístics concrets, tenint sempre en compte les característiques de la coherència, adequació, cohesió, correcció i variacions. Per realitzar-ho utilitzarem:

• Paràgrafs
• Connectors
• Signes puntuació

3. REVISIÓ: consisteix en avaluar el que hem escrit, decidir si s'adiu a les nostres expectatives i, si convé, modificar el que calgui per tal de millorar el text. Hem de revisar tant el contingut  com la forma, la gramàtica i convencions.



He tret la informació de: AMADEO, I.; SOLÉ, J. (1996). Curs pràctic de redacció. Barcelona: Editorial Columna