Ús del Power Point

La transmissió de continguts a grups de persones utilitzant recursos tecnològics és una pràctica habitual en educació. Els docents s’han recolzat en pissarres, transparències, diapositives, vídeos, etc. Fins arribar, ara ja fa uns anys a la utilització dels anomenats programes de presentacions. Cal citar que la primera versió del programa més conegut de presentacions, el Microsoft Power Point, va ser llançada al 1987 per als ordinadors Apple Macintosh. 

Com estan estructurats els programes de presentacions.

Els elements de que consten els programes de creació de presentacions són 6:

• Presentació
• Diapositives
• Objectes
• Accions
• Transicions
• Animacions

Les diapositives són l’eix central dels programes de creació de presentacions en ella i col·loquem lliurament els objectes com ara: textos, vídeos, imatges, etc i el conjunt de diapositives formen una presentació. Les presentacions en Power Point tenen l’extensió pptx o ppsx, en Impress creem arxius odp i google també utilitza el seu propi format, però la presentació s’emmagatzema al servidor. Cal dir que tots tres programes donen opcions d'exportar i importar arxius.

Les transicions son l’efecte visual i/o sonor que s’estableix entre diapositives

Les animacions són l’efecte visual i/o sonor que s’estableix als objectes i que pot implicar un ordre d'entrada i sortida de dins la diapositiva

Les accions són el conjunt d'instruccions que executem quan fem un clic o passem el ratolí per sobre nu objecte. (per exemple quan cliquem a sobre un text, anem a una dispositiva concreta).

Avantatges

- Els alumnes tenen en pantalla el què s'està dient, els termes claus i la informació més important.

- Permet incorporar imatges i esquemes.

- Podem introduir elements de multimèdia (vídeo, so, imatge) per què sigui més divertit i atraient.

- És més fàcil prendre apunts perquè la informació està més esquematitzada.

- Permet utilitzar diferents colors i formes per tal de cridar l'atenció dels alumnes.

- Capta més l'atenció de l'alumne, és més dinàmica.

Desavantatges

- Pot haver-hi massa informació en una diapositiva i impedeix llegir amb claredat.

- L'orador es limita a llegir el que hi ha escrit a la pantalla.

- Pot existir un abús d'elements multimedials, sobretot els sons, que poden arribar a cansar o molestar als alumnes.

- Es necessita una bona projecció que permeti llegir bé als alumnes.

- Es corre el risc de que l'alumne no presti atenció al discurs en el cas de que hi hagin masses animacions.

Propostes de com utilitzar el power point en un futur com a mestre:

 -Podem utilitzar una diapositiva per a realitzar preguntes i en aquesta crear uns enllaços amb les respostes correctes.

- Amb els errors també s'aprèn, podem cometre errors de manera intencionada i que els alumnes l'hagin de trobar.

-Utilitzar el power point com a pissarra, i construir-lo entre tots.

-Utilitzar animacions, clicar una imatge i que n'aparegui una altre.

-Quan posem texts llarg que siguin perquè els oients el llegeixin.

-Fer anàlisis d'algun text mitjançant el power point, exemple: d'un poema.

INFORMACIÓ EXTRETA DE BLOC GESTIÓ I TIC, I APUNTS DE CLASSE

Taxonomia de Bloom

"La Taxonomia de Bloom és un llistat de les habilitats i processos del pensament que poden aparèixer en les tasques escolars (i per tant ser objecte d'avaluació). Rep el seu nom del seu creador, Benjamin Bloom. La taxonomia estructura les habilitats jeràrquicament  de manera que no es pot pretendre assolir les d'ordre superior sense tenir dominades les d'ordre inferior." DEFINICIÓ EXTRETA DE VIQUIPÈDIA

La Taxonomia va ser creada al 1956 i modificada al 2000. Les diferencies entre les hablitats cognitives originals i les que van ser proposades al 2000 són:

http://www.eduteka.org/imgbd/23/23-11/ImagBloom.jpg

Desprès, l'any 2008, es va proposar una nova revisió i és la que anomenem "Taxonomia de Bloom per a l'era Digital" . Per saber més informació anar a Eduketa

Tasca a realitzar:

Mitjançant la classificació de les habilitats cognitives del 2008, en la Taxonomia de Bloom, he realitzat un quadre on estan classificades les feines realitzades a classe. Aquest està penjat a Scribd. 


Taxonomia de Bloom Taula


INFORMACIÓ EXTRETA DE BLOC DE GESTIÓ I TIC, I APUNTS DE CLASSE

Conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb ordinador

Una manera de conceptualitzar la manera l'aprenentatge a l'ordinador és mitjançant les metàfores. Aquestes ens expliquen i ensenyem, com la tecnologia ens pots ajudar aprendre segons el paper de l'ordinador. Hi han 4 metàfores que són:

1.  La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor

En aquesta metàfora es fa referència al programari que reprodueix el model tradicional d'ensenyament-aprenentatge. L'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge realitzat per l'estudiant.

•  L'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua; a continuació l'ordinador inicia un nou cicle
• Un exemple d'aquest tipus de programa seria Entrena't per llegir o bé les activitats de JClic.

2. La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne

Aquesta és una visió de l'ús educatiu de l'ordinador centrat en l'alumne. Ell és qui controla la màquina i no a l'inrevés. El nen explora en solitari per aprendre el que vol saber i el mestre té el paper de recolzament de l’alumne.

• Una evolució del llenguatge Logo és Scratch. Imagina, programa i comparteix.
• Es poden crear amb molta facilitat, històries, jocs interactius, dibuixos... i compartir-los a través de la Xarxa des de l'espai web del MIT. 

3.  La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador

Els simuladors són una evolució dels sistemes tutorials

Un  exemple, senzill, es pot veure a la Doctora xinxeta. La interacció amb el sistema fa que el nen aprengui les condicions que afavoreixen el creixement d'una planta:

1. Formula una hipòtesis (planta) i forma una conclusió, a la qual arribarem després de l’observació.
2. Ensenya als nens com seria la realitat i que el que fan té conseqüències.
3. Una vegada es treu una conclusió es realitzar un aprenentatge més significatiu que si l’orinador fos el tutor, com a JCLIC.
4. Simulacions ens apropen a la realitat on no podem arribar. EX: anar lluna.
5. Crear hàbits ( regar planta cada dia)
6. Permet accelerà el procés i veure que succeiria en un futur. ( No hem d’esperar a que passin 20 dies perquè planta creixi, podem veure-ho al instant). 

4.  La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina

L'ús de l'ordinador com una eina de treball és habitual en la nostra vida diària. A l'escola també es dóna (o s'hauria de donar) aquest fet.

Els infants haurien de treballar des de ben petits amb eines que els hi permetin gestionar i organitzar la informació i emprar eines de suport a la comunicació.

Ordinador és més que una eina. Altres autors, com ara Jordi Vivancos, pensen que considerar l'ordinador només com una eina o una caixa d'eines ens limita, no ens deixa veure les enormes possibilitats que té l'ordinador en els entorns educatius.

La tasca a realitzar:

d   Després d'haver llegit i experimentat amb les diferents metàfores, he realitzat un quadre on hi han més exemples d'aquestes. El quadre està penjat a Scribd, una web on et pots fer usuari i compartir tots els teus treball i observar els dels altres, a més acceptar diversos formats.      

Taula





INFORMACIÓ EXTRETA DE BLOC GESTIÓ I TIC.  I APUNTS DE CLASSE

VIQUIPÈDIA

Per parlar de la Viquipèdia, primer de tot hem de saber els cinc pilars fonamentals que mantenen pels usuaris que utilitzen. I a més a més, per actualitzar una Viquipèdia, necessitem conèixer el seu llibre d'estil. 

Abans de obtenir nous coneixements sobre la Viquipèdia, vam plantejar diverses qüestions a classe:

- La informació de la Viquipèdia és sempre certa?

- Per què en cada idioma hi ha informació diferent?

- Quin és l'estil de redacció?

- Es pot treure informació?

- Quina llicència té la Viquipèdia? La puc copiar lliurement?

Per resoldre les qüestions, vam observar varies entrades de la Viquipèdia i vam extreure conclusions, on cada entrada:

• Tenia enllaços externs
• Tenia Bibliografia
• Cada publicació té una taula final de continguts
• Els articles destacats es marquen amb unes estrelletes
• Cada entrada té llicencia Creative Commons
• Quan es penja una fotografia, ha de ser del propi autor. 
• Si ets usuari de Viquipèdia, hi ha un apartat d'editar on es pot escriure i borra informació de l'entrada. 
• Quan ets usuari pots tenir pàgines vigilades, on si aquesta es modifica t'envies un avís perquè ho puguis veure.
• Hi han tres tipus de pàgines: unes estan bloquejades( decisió feta per un test), altres que has d'estar registrat per modificar-les, i per últim existeixen unes que són lliures. 
• Es poden crear discussions alhora de posar d'acord el tema i la informació, i així millorar l'article. 
• Si cliquem a la part superior a la dreta, " Mostra Historial", podrem veure com és un treball col·laboratiu, modificat al llarg dels anys.
• Per saber si un article està més o menys documentat, ens hem de fixar en les cites ( números) i links que tingui. 
• Les paraules en vermell de les entrades són aquelles que tenen un enllaç a pàgines que encara no s'han creat o s'estan creant, i les paraules en blau són aquelles que tenen un enllaç obert a una altre pàgina de la Viquipèdia per completar la informació. 

La semblança amb una enciclopèdia de paper és que aquesta també està escrita per diversos autors, en canvi, la gran diferència és que la Viquipèdia es pot modificar. 

Altres llocs on també podem trobar informació fiable, apart de la Viquipèdia són: 

Google Scholar ( especialitat en articles)

Google Books

Pàgines oficials d'autors. 

Exercici realitzat a classe:

A classe vam fer una tasca on havíem d'ampliar la informació d'una entrada de la Viquipèdia. Aquesta la vaig realitzar amb la Brenda Checa i la Tamara García, on vam modificar l'entrada de Dislèxia, l'apartat de causes i aspectes cognitius explicatius de la dislèxia. 

Per realitzar-la, vam haver de llegir el llibre d'estil de Viquipèdia, i ens va ser molt útil alhora de posar negretes, títols, enllaços...

Ha sigut una experiència innovadora, que abans desconeixem el seu funcionament. 

IDENTITAT I TERRITORI

En el mòdul 1, de  GTIC i COED, hem realitzat un treball sobre identitat i territori. Aquest, en grup, consisteix que mitjançant un territori comú( no ha de ser físic), expliquem que significa per nosaltres i el que ens ha marcat i diferenciat.

La Brenda Checa i jo, vam escollir el territori de l'esport. Una vegada triat el tema, vam dividir les diferents parts que desitjàvem expressar. Per fer-ho més entenedor primer vam realitzar una definició teòrica sobre el territori. Seguidament vam explicar el que significava per nosaltres l'esport i la influència que ha tingut en les nostres vides. Per últim, vam realitzar una petita comparació de com és la nostra vida amb esport i com seria la nostra vida sense esport.

No va ser gens fàcil estructura el treball, però mitjançant la intervenció d'un prezi vam organitzar-lo i exposar-lo de forma original.

Aquí us deixo amb el prezi creat:

Reflexió: 
La realització d'aquest treball ens ha ajudat a: millorar el nostre coneixement sobre les noves tecnologies, sobretot Prezi i ha saber expressar nos de forma correcte, per arribar ha ser bones comunicadores. En el treball hem aplicat coneixements vists a classe, tant de COED com de GTIC, i ha sigut una bona experiència per començar la carrera.