Percussió

Dels quatre grups en que es divideix l'Orquestra Sinfònica (corda, vent fusta, vent metall i percussió), la percussió és el que s'ha desenvolupat més lenta i tardiament en la història de la música acadèmica d'Occident. És per això una paradoxa que aquella família instrumental que representava de manera ben definida l'aspecte més arcaic de tota existència musical -el ritme- hagi sigut admés en passes progressives acabades de consolidar durant el s. XX.

Pràcticament fins al s. XVIII l'única percussió que existia en l'orquestra eren les timbales. Molt rudimentàries, per suposat, però que atreien per a elles tot el protagonisme en lo referent als instruments de percussió. Varen ser l'únic instrument de percussió admès a l'orquestra perquè cap altre podia produir notes. Però fou arran de l'arribada a Europa de la "passió turca", quan les orquestres començaren a introduir algun altre instrument que li donés aquesta sonoritat tan particular, com triangles, caixes, bombos i, sobretot, platerets, que fou la gran revolució de la secció de percussió a l'orquestra.

Però no serà fins al s.XIX (Héctor Berlioz. França) principis de s.XX quan s'incorporen progressivament nous integrants a la secció de percussió.

La secció de percussió en Orquestra o Banda Simfònica sol estar sempre a la part del darrere de l’agrupació. Per norma general, els timbals es col·locaran al centre, prop de la zona d’instruments greus (contrabaixos, tubes, trombons,...); a continuació cap a l’esquerra estaria el bombo, plats, caixa, accessoris i plaques. Hem de tenir en compte que la secció de percussió requereix un àrea suficientment gran per als instruments i percussionistes.

INSTRUMENTS:

Timbales  

Instruments orquestrals molt poderosos de volum de so. Dedicats quasi exclusivament al treball orquestral.

 Xilofon  

Instrument orquestral de plaques de fusta en forma de teclat. La seva característica principal és el so estrident, sec i molt afinat. La seva velocitat i color el fan imprescindible en els moments de més eufòria musical.

Bombo   

Instruments orquestral de gran poder sonor i quasi company d’execució dels platerets. Es caracteritza pel seu pes i volum. És utilitzat habitualment en ocasions potents, i tuttis de l’orquestra.

Platerets 

Instruments orquestrals de gran brillantor, de so explosiu i dols. Aquesta contradicció fa dels platerets uns instruments molt desitjats pels compositors. Utilitzats en moments puntuals de gran esplendor i efecte sonor.

Caixa orquestral (caixa clara)  

Instrument típic militar que acompanya a l’orquestra en moments que coincideixen amb marxes o temps molt rítmics i marcats per la partitura. El seu so és molt característic degut als bordons de metall que porten en la part inferior.

Campanes tubulars i  lira  

Tubs metàl·lics llargs disposats en forma de teclat amb un so molt semblant a la campana d’església. Són usats principalment amb aquest mateix motiu, el de un efecte de campana.

Accessoris orquestrals o petita percussió  

Amalgama d’instruments de molt de color tímbric i efectes en l’orquestra que comprèn tots aquells instruments que es concedeixen per defecte als percussionistes: Trinangles, panderetes, cortina, castanyoles, gong. 



INFORMACIÓ E IMATGES EXTRETES DEL CALAIX DE MÚSICA DE BLANQUERNA.